Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Home > NOTICIES > NEWSLETTER 63 | JULIOL 2021
63
NEWSLETTER

JULIOL 2021

LLEI 11/2021, DE 9 DE JULIOL, DE MESURES DE PREVENCIÓ I LLUITA CONTRA EL FRAU FISCAL

El 10 de juliol s'ha publicat en el BOE la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s'estableixen normes contra les pràctiques d'elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc.

 Mesures contra l'elusió fiscal, tributàries i de regulació del joc

Les modificacions recollides en aquesta Llei, principalment en matèria tributària, tenen una doble finalitat. D'una banda, incorporar a l'ordenament intern l'àmbit de les pràctiques d'elusió fiscal. I, per un altre, introduir canvis en la regulació per a assentar uns paràmetres de justícia tributària i facilitar actuacions que previnguin i lluitin contra el frau, reforçant el control tributari.

La Llei consta de dinou articles, sis disposicions addicionals, dues disposicions transitòries i set disposicions finals:

• Limitació dels pagaments en efectiu:
Es limiten a 1.000€ la quantitat màxima per als pagaments en efectiu on alguna de les parts intervinents sigui un empresari o professional conforme als articles 4 i 5 de la LIVA. D'aquesta manera es redueix de 2.500 a 1.000€ aquest límit màxim.

• Impost de societats:

o Els aspectes que finalment s'incorporen a aquesta Llei són els concernents al nou règim de transparència fiscal internacional i a la imposició d'eixida. Espanya ja regula aquesta figura tant en la normativa de l'Impost de societats com en la de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, però en la Directiva s'introdueixen algunes novetats que resulta necessari incorporar:
- La imputació de rendes que es produeix dins del règim de transparència fiscal afecta no solament a les obtingudes per entitats participades pel contribuent sinó també a les obtingudes pels seus establiments permanents a l'estranger.
- Es contenen en la Directiva diversos tipus de renda susceptibles de ser objecte d'imputació en aquest règim que no estaven recollits fins a aquest moment en la llei espanyola com ara les derivades d'operacions d'arrendament financer o d'activitats d'assegurances, bancàries i altres activitats financeres.

o Quant a l'anomenat impost d'eixida o «exit tax» té com a funció garantir que, quan un contribuent traslladi els seus actius o la seva residència fiscal fora de la jurisdicció fiscal de l'Estat, aquest Estat greu el valor econòmic de qualsevol plusvàlua creada en el seu territori encara que la plusvàlua en qüestió encara no s'haja realitzat en el moment de l'eixida. Perquè, es preveu un dret del contribuent a fraccionar el pagament de l'impost d'eixida al llarg de cinc anys quan el canvi de residència s'efectuï a un altre Estat membre o un tercer país que sigui part en l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu, establint, així mateix, determinades normes complementàries per al cas que se sol•licites aquest fraccionament.

o Finalment, al marge de la Directiva, s'estableixen requisits addicionals perquè les societats d'inversió de capital variable (SICAV) puguin aplicar el tipus de gravamen de l'1%.


• Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)

o En primer lloc, es modifica la LIRPF amb la finalitat que l'adquirent d'un bé a través d'un contracte o pacte successori se subrogui en el valor i data d'adquisició que tenia aquest bé en el o la causant, sempre que el mateix es transmeti abans del transcurs de cinc anys des de la celebració del pacte successori o de la defunció d'aquest últim si fóra anterior. Aquesta modificació s'introdueix juntament amb un règim transitori que només serà aplicable a les transmissions de béns efectuades amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei que hagueren sigut adquirits de manera lucrativa per causa de mort en virtut de contractes o pactes successoris amb efectes de present.

D'aquesta manera s'impedeix una actualització dels valors i dates d'adquisició de l'element adquirit que provocaria una menor tributació que si el bé haguera sigut transmès directament a una altra persona o entitat pel titular original.

o Així, s'introdueix una obligació de subministrament d'informació sobre els saldos que mantenen els titulars de monedes virtuals, a càrrec dels qui proporcionen serveis en nom de tercers per a salvaguardar claus criptogràfiques privades que possibiliten la tinença i utilització de tals monedes, inclosos els proveïdors de serveis de canvi de les citades monedes si també presten l'esmentat servei de tinença.

o D'altra banda, en relació amb les assegurances de vida en els quals el prenedor assumeix el risc de la inversió, s'adapten els requisits exigibles perquè no resulti d'aplicació la regla especial d'imputació temporal per a aquesta mena d'assegurances, en concordança amb les últimes modificacions normatives aplicables a les entitats asseguradores.

• Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, Impost sobre Successions i Donacions i Impost sobre Patrimoni

o Tant en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats com en l'Impost sobre Successions i Donacions, es modifica la base imposable de l'impost, substituint el «valor real» per «valor», concepte que s'equipara al valor de mercat.

o Per coherència, aquesta mateixa regla s'afegeix en l'Impost sobre el Patrimoni per als immobles el valor dels quals hagi sigut determinat per l'Administració en un procediment.

o Quant a l'Impost sobre Successions i Donacions, també es modifica la regulació de l'acumulació de donacions, per a incloure els supòsits de contractes i pactes successoris que produeixin adquisicions en vida del causant. A més, es modifica la llei de l'impost, per a estendre el seu àmbit a tots els no residents, ja siguin residents en un Estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu o en un tercer Estat.

• Impost sobre el Valor Afegit

o S'actualitza el supòsit de responsabilitat subsidiària del pagament de l'impost, ara serà aplicable a les persones o entitats que actuen en nom i per compte de l'importador.

o En segon lloc, es matisen l'abast i naturalesa dels incompliments de les obligacions específiques del règim del grup d'entitats en les quals necessàriament ha de ser subjecte infractor l'entitat dominant, per tractar-se del subjecte que ostenta la representació del grup d'entitats i queda obligat al compliment de les obligacions materials i formals específiques derivades del règim especial.

o Finalment, s'estén el supòsit de responsabilitat subsidiària del pagament del deute tributari que aconsegueix als titulars dels depòsits diferents dels duaners corresponent a l'eixida o abandó dels béns aquests depòsits, als béns objecte d'Impostos Especials, exclosos fins hui per a evitar que els beneficis del règim s'utilitzen de manera fraudulenta per a realitzar compres exemptes de l'Impost sobre el Valor Afegit a l'empara del règim, amb meritació de l'Impost a l'eixida però sense ingrés del mateix davant la Hisenda Pública. Responsabilitat no aplicable als depositaris de productes objecte de l'Impost sobre l'Alcohol i Begudes Derivades i Hidrocarburs quan l'eixida s'haja realitzat per persona autoritzada a aquest efecte en el registre corresponent.

o En l'Impost General Indirecte Canari s'incorporen les modificacions incloses en l'Impost sobre el Valor Afegit en matèria de responsabilitat tributària en l'àmbit de les liquidacions duaneres.

• Procediment Tributari

o Es modifica el sistema de recàrrecs per extemporaneïtat establint-se un sistema de recàrrecs creixents de l'1% per cada mes complet de retard sense interessos de demora fins que haja transcorregut el període de dotze mesos de retard. A partir de l'endemà del transcurs dels dotze mesos citats, a més de la meritació del recàrrec del 15%, començarà la meritació d'interessos de demora. Així mateix, s’exclou d'aquests recàrrecs a qui regularitzi una conducta tributària que ho haja sigut prèviament per l'Administració tributària pel mateix concepte impositiu i circumstàncies, però per altres períodes, no havent sigut mereixedora de sanció, sempre que es regularitzin en un termini de sis mesos des de la notificació de la liquidació.

o Amb l'objectiu de no permetre la producció i tinença de programes i sistemes informàtics que permeten la manipulació de les dades comptables i de gestió, s'estableix l'obligació que els sistemes informàtics o electrònics que suporten els processos comptables o de gestió empresarial s'ajusten a uns certs requisits que garantitzen la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres, requisits l'especificació tècnica dels quals pot ser objecte de desenvolupament reglamentari, incloent en aquest la possibilitat de sotmetre-ho a certificació. Així mateix, en concordança amb aquesta regulació, s'estableix un règim sancionador específic, derivat de la mera producció d'aquests sistemes o programes, o la tinença dels mateixos sense l'adequada certificació.

o Per a evitar que els procediments de suspensió amb altres garanties, o amb dispensa d'elles, siguin utilitzats de manera fraudulenta, s'incorpora la possibilitat d'adoptar mesures cautelars durant la tramitació d'aquests.

o També es modifica el règim de la llista de deutors tributaris. Així, es disminueix a 600.000€ l'import la superació del qual comporta la inclusió en aquesta llista. Així mateix, s'inclou expressament en el llistat de deutors a la Hisenda Pública, al costat dels deutors principals, als responsables solidaris.

o En la tramitació de les actes de disconformitat s'elimina el caràcter obligatori de l'informe de disconformitat, atès que actualment el contingut d'aqueix informe en la seua integritat ja es ve recollint en l'acta i la liquidació.

o A l'efecte d'evitar l'ús inadequat de la presentació de reiterades sol•licituds d'ajornament, fraccionament, compensació, suspensió o pagament en espècie el període de tramitació de la qual suspèn cautelarment l'inici del període executiu, es disposa que la reiteració de sol•licituds, quan altres prèvies hagen sigut denegades i no s'haja efectuat l'ingrés corresponent, no impedeix l'inici del període executiu. Així mateix, en la mesura en què el període voluntari de pagament és únic, s'aclareix que aquest període no podrà veure's afectat per la declaració de concurs.

o S'introdueixen diversos canvis en el règim de les reduccions aplicable a les sancions tributàries per a afavorir la simplificació en la seua aplicació, l'ingrés voluntari i la disminució de litigis. D'una banda, s'eleva la reducció de les sancions derivades de les actes amb acord al 65%. Així mateix, s'eleva la reducció de les sancions en cas de sobte pagament al 40%. La reducció per conformitat es manté en el 30%.

o S'eleva la quantia de la infracció tributària per la presentació d'autoliquidacions amb dades incompletes, inexactes o falsos, en l'àmbit duaner, a 600€.

o S'estableix que el termini màxim per a l'inici del procediment sancionador incoat a partir de les liquidacions o resolucions dictades en determinats procediments d'aplicació dels tributs serà de sis mesos, alineant el mateix amb el termini general de resolució dels procediments tributaris.

o Es reconeix en la normativa general tributària el principi de Deggendorf, confirmat en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en l'assumpte C-355/95, segons el qual no es poden concedir noves ajudes estatals individuals a una empresa que tingui arracada de complir una obligació de reintegrament derivada d'una Decisió de la Comissió Europea.

o S'introdueix l'obligació d'informar sobre les monedes virtuals situades a l'estranger a través del model 720 de declaració de béns a l'estranger.

• Impost sobre Activitats Econòmiques

o S'actualitzen les referències normatives per a la consideració de grup de societats i s'aclareix que la regla per al càlcul de l'import net de la xifra de negocis s'haurà d'aplicar amb independència de l'obligació de consolidació comptable. A més, s'estableix que l'exempció en l'Impost per a les persones físiques s'aplica tant als residents com als no residents.

• Llei de les SOCIMI

o Es modifica la Llei 11/2009 de 26 d'octubre, per la qual es regulen les Societats Anònimes Cotitzades d'Inversió en el Mercat Immobiliari, establint un gravamen especial sobre la part dels beneficis no distribuïts que procedeixi de rendes que no hagin tributat al tipus general de l'Impost de societats ni estiguin en termini legal de reinversió i s'adeqüen les obligacions de subministrament d'informació a la nova tributació.

NOU RÈGIM SANCIONADOR PER NO DISPOSAR DELS COMPTES ANUALS

El règim sancionador per no disposar dels comptes anuals introdueix mesures destinades a complementar el règim sancionador establert en l’article 283 de la Llei de Societats de Capital (LSC).

El Real Decret 2/2021 de 12 de gener pel qual resta aprovat el Reglament de desenvolupament de la Llei d’Auditoria de Comptes, introdueix mesures destinades a complementar el règim sancionador establert en l’article 283 de la Llei de Societats de Capital, d’ara en endavant, LSC.

En el present article s’estableixen sancions per aquelles entitats que estan obligades a disposar dels Comptes Anuals al Registre Mercantil i no ho facin en els terminis mencionats en la LSC.

Com a model d’exemple, aquelles societats que acaben el 31 de desembre, disposen dels següents terminis:

- Formulació dels comptes anuals: fins el 31 de març
- Aprovació: fins el 30 de juny o tres mesos des de la formulació
- Presentació al Registre Mercantil: fins al 30 de juliol o un mes des de l’aprovació

Cal recordar que, el termini per tramitar el procediment sancionador serà de 6 mesos des de l’adopció de l’acord d’incoació sense perjudici de la suspensió del procediment i de la possible ampliació del termini esmentat.

A més a més, la nova normativa incorpora la possibilitat de que als registradors mercantils puguin realitzar la gestió i la proposta de decisió sobre expedients sancionadors per l’incompliment del deute del dipòsit dels comptes anuals.

Els criteris que s’han establert per les sancions són els següents:

- La sanció serà del 0,5 per mil del total de l’actiu, més el 0,5 per mil de les vendes de l’empresa segons l’última declaració presentada davant de l’Agència Tributària.
- En cas que, l’empresa no aporti la declaració tributària, la sanció serà del 2% del seu capital social segons les dades del Registre Mercantil.
- En cas que, s’aporti la declaració tributària, i el resultat d’aplicar els mencionats percentatges a la suma de les partides de l’actiu i vendes sigui major del 2% del capital social, es quantificarà la sanció en aquest últim reduït en un 10%

Per dubtes en l’àmbit personal, els assessors de Feliu Consultors especialitzats en l’àrea d’empreses, resoldran totes les preguntes plantejades.

PUBLICACIÓ AL BOE DE LA LLEI 10/2021, DE 9 DE JULIOL, DE TREBALL A DISTÀNCIA

La pandèmia de la COVID-19 ha provocat canvis en la nostra vida quotidiana, sobretot en l’àmbit professional. D’aquesta manera el BOE ha publicat la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distancia, que va entrar en vigor l’11 de juliol, mitjançant la qual s’estableix una sèrie de modificacions.

El dia 10 de juliol s’ha publicat en el BOE la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distancia, amb entrada en vigor el dia 11 de juliol, la qual és el resultat del pas pel Parlament del Real Decret-Llei 28/2020, de 22 de setembre.

La publicació de l’esmentada llei a establert una sèrie de modificacions que giren entorn als següents aspectes més rellevants:

i) Introducció en l’article 4 (igualtat de tracte i d’oportunitats i no discriminació). Dins d’aquest mateix article, al seu apartat 3 s’incorpora:
- Ampliació en l’especificació de les causes de discriminació directa o indirecta que, particularment, han de ser evitades per les empreses respecte a les persones treballadores que presten serveis a distància. En concret, a les motivades per raó de sexe, ara s’afegeixen: l’edat, l’antiguitat o grup professional o la discapacitat
- Indicació de la “manera” en què haurà d’evitar-se la discriminació: (1) assegurant la igualtat de tracte i la prestació de suports, i (2) realitzant els ajustos raonables que resultin procedents

ii) Incorporació de l’article 11 (dret a la dotació suficient i manteniment de mitjans, equips i eines) d’un incís en el seu apartat 1 per a recollir el dret que assisteix a les persones amb discapacitat treballadores a distància que l’empresa asseguri que els mitjans, equipaments i eines, incloses les digitals, necessàries per al desenvolupament de la seva activitat laboral siguin universalment accessibles, perseguint amb això evitar qualsevol exclusió per aquesta causa.

iii) Introducció en l’article 16 (avaluació de riscos i planificació de l’activitat preventiva) d'un incís en el seu apartat 1 per a incloure l'accessibilitat de l'entorn laboral efectiu com a factor a tenir especialment en compte a l'hora d'avaluar els riscos i planificar l'activitat preventiva del treball a distància.

iv) Inclusió en l'article 22 (facultats de control empresarial) d'un incís per a recollir les «circumstàncies personals» de la persona treballadora a distància com a qüestió a tenir en consideració per l'empresa a l'hora d'adoptar les mesures de vigilància i control del compliment de les seves obligacions i deures laborals.

v) Concreció en la disposició addicional 3a de que en el treball a distància el domicili de referència, a l'efecte de considerar l'Autoritat Laboral competent i els serveis i programes públics de foment de l'ocupació aplicables, serà aquell que figuri com a tal en el contracte de treball i, en defecte d'això, el domicili de l'empresa o del centre o lloc físic de treball.

vi) Modificació de l'article 40 de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l'Ordre Social –a través de l'addició d'un apt. Dos a la disp. final 1a– augmentant les quanties de les sancions. Aquestes noves quanties entraran en vigor l'1 d'octubre de 2021 (disp. final 14a), però haurà de tenir-se en compte que les infraccions comeses abans d'aquesta data se sancionaran conforme a les quanties sancionadores vigents fins llavors (disp. trans. 2a).

vii) Introducció d'una modificació en la regulació de l'ingrés mínim vital –a través de la disp. final 11a. Tres–, introduint un nou paràgraf en l'article 25.3 del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, relatiu a la seva tramitació, per a regular com han d'efectuar-se les notificacions en el supòsit de persones sense domicili empadronades a l'empara del que es preveu en les corresponents instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del Padró municipal, establint que en aquests casos s'efectuaran en els serveis socials del municipi o, en el seu cas, en la seu o centre de l'entitat en els quals les persones interessades figurin empadronades.

viii) Finalment, en relació amb el professorat de formació professional, a través d'una nova disposició addicional, l'octava, habilitació a les administracions educatives perquè puguin realitzar selecció de funcionaris de carrera de les convocatòries en curs derivades de les ofertes d'ocupació pública anteriors a l'entrada en vigor de la Llei orgànica 3/2020, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006 (que es va produir el 19 de gener de 2021), en el Cos de Professors Tècnics de Formació Professional, així com nomenaments de personal interí en aquest Cos, amb els requisits que existien per a aquest.

Per dubtes en l’àmbit personal, els assessors de Feliu Consultors especialitzats en l’àrea laboral, resoldran totes les preguntes plantejades.

Pots fer-nos una trucada al 93 875 35 20 o bé, enviar-nos un correu electrònic a comunicacio@feliuconsultros.com

AVANTPROJECTE DE LA LLEI DE FOMENT DE L’ECOSISTEMA DE LES EMPRESES EMERGENTS

El Govern ha aprovat l’Informe de l’Avantprojecte de la Llei de foment de l’ecosistema de les empreses emergents”.

Què conté el Avantprojecte de la Llei?

El citat Avantprojecte de la llei conté una sèrie de mesures destinades a fomentar la creació i relocalització d’empreses emergents a Espanya amb l’objectiu de continuar atraient talents i capital internacional pel desenvolupament de l’ecosistema emprenedor i buscar una vocació innovadora en el país.

Quin és l’objectiu?

La present norma afecta a les empreses – persona física o jurídica – amb les característiques que es presenten a continuació:

• Antiguitat de l’empresa: ha de ser una nova creació o d’un màxim de 5 anys des de la construcció, o de 7 anys en cas de biotecnologia, energia o industrial
• Ha de ser independent
• Es indispensable que disposi de seu social o establiment permanent a Espanya
• El 60% de la plantilla de treballadors ha de tenir un contracte de treball a Espanya
• Ha de ser de caràcter innovador
• No ha de ser cotitzada
• No pot haver distribuït dividends
• No pot haver arribat a un volum de negoci de 5 milions d’euros o més
• Ha d’acreditar-se per ENISA

Quines són les mesures fiscals?

Ara que ja tenim present quin és l’objectiu, podem detallar quines son les mesures fiscals necessàries:

• Impost sobre Societats i IRNR amb EP:

o Tipus: en el primer període que obtinguin base positiva i en els 3 consecutius, serà del 15%
o Aplaçament: del deute tributari de les 2 primeres autoliquidacions amb base positiva per 12 i 6 mesos, respectivament, i amb dispenses de garantia
o S’eximeix de realitzar pagaments fraccionats en els 2 primers exercicis següents a la obtenció de les bases positives.

• IRPF:

o Es millora la tributació de les “sotck options” pels treballadors, elevant-se de 12.000€ a 45.000€ el mínim exempt anual per aquestes empreses
o Es modifica la deducció per inversió a l’empresa de noves o recents creacions incrementat el tipus de deducció del 30% al 40%, augmentant la base màxima de 60.000€ a 100.000€ i el temps durant el qual es considera a una empresa de recent creació, que s’amplia fins a equipar-la amb l’antiguitat màxima d’una empresa emergent, passant de 3 a 5 anys, amb caràcter general (7 anys per determinades empreses)
o Es millora l’accés al règim fiscal especial d’impatriats, reduint, de 10 a 5, els períodes impositius en els que els contribuents no han estat residents fiscals d’Espanya, i estenent-se, de 5 a 10, els anys durant els quals pot tributar per aquest règim. A més a més, s’amplia la possibilitat d’optar al règim especial a altres membres de la unitat familiar de l’impatriat principal – quan la suma de les bases liquidables sigui inferior a la del impatriat principal, el seu cònjuge o el progenitor dels seus fills, els fills menors de 25 anys i els fills discapacitats, independentment de la seva edat.

Cal destacar que s’estableix la no obligatorietat d’obtenir el NIE per inversors que no tinguin intenció de residir a Espanya, facilitat la sol•licitud electrònica del NIF, que es un requisit per materialitzar i documentar la inversió. En cas de persona física estrangera, es permetrà la identificació amb la obtenció únicament del NIF i, en cas de la unitat estrangera, sempre que la nova entitat sigui creada a través del CIRCE, es permetrà la obtenció del NIF per l’entitat inversora estrangera per aquest mateix sistema.

Si vols més informació sobre com constituir una empres a Espanya, o necessites ajuda amb la gestió d’inversió, pots enviar-nos un correu electrònic a info@exparfeliu.com, i el nostre equip d’advocats especialitzats estaran encantats d’ajudar-te!

ELS AUTÒNOMS PODRÀN DEDUIR-SE LES DESPESES DE DINARS AMB CLIENTS I PROVEÏDORS

El Tribunal Suprem ha dictaminat una sentència en la qual s’estableix que, les despeses per relacions públiques amb clients i proveïdors, així com les promocions o regals a clients o al propi personal de l’empresa, son deduïbles en l’Impost de Societats.

Segons estableix la llei d’aplicació, no son despeses deduïbles en l’Impost de Societats aquelles que, tenint un reflexa comptable, es realitzen a títol gratuït i no determinen el resultat fiscal o tributari de l’exercici.

D’aquesta manera, el Suprem entén que sí son deduïbles aquelles despeses que, sent donatius o liberalitats, es reconeixen col•loquialment com atencions als clients o al propi personal i els promocionals, així com totes aquelles que estiguin correlacionades amb els ingressos realitzats dintre de la pròpia activitat empresarial amb l’objectiu d’aconseguir una millor rendibilitat empresarial.

Així, encara que els dinars de treball, els regals a clients o proveïdors o les despeses promocionals no busquen una consecució directa e immediata en la millora de la rendibilitat, “per la seva pròpia naturalesa i característica, persegueixen un resultat indirecta i de futur” Argumenta el Suprem.

En aquest sentit i sota l’objectiu d’invertir en la millora de l’empresa, el Suprem senyala que l’atenció al client i proveïdors busca fonamentalment fidelitzar als uns i els altres, les atencions a empleats persegueixen incentivar-los en el seu lloc de treball i així desenvolupar la promoció de serveis i productes de la pròpia empresa, que indirectament, proporcionen al negoci una sèrie d’avantatges i ajuda al posicionament de l’empresa en l’àmbit laboral.

Si ets autònom i vols tenir més informació sobre l’aclariment del Suprem envers a la deducció de les despeses, el nostra equip d’advocats especialitzats en dret mercantil estarà encantat d’ajudar-te.

Pots posar-te en contacta amb nosaltres a través del nostra telèfon d’atenció al client, 93 875 35 20 o bé, enviar-nos un correu electrònic a comunicacio@feliuconsultors.com