Les filials poden ser considerades establiments permanents si actuen en nom de la no resident i tenen capacitat de negociació sobre els contractes, que després són aprovat per la seu central sense modificacions substancials, segons sentència del TSJ de Catalunya.
El concepte d’Establiment Permanent (EP) inclòs en els diferents models de Conveni per evitar la doble Imposició sempre ha estat objecte d’atenció per part de l’OCDE. L’Acció 7 del seu Pla d’Acció BEPS(1) tracta d’impedir l’elusió artificiosa de l’estatut d’establiment permanent mitjançant una sèrie de mesures.
La definició la trobem a l’article 5 del Model de Conveni de la (i en la majoria dels Convenis per evitar la Doble Imposició), on es considera que l’expressió “Establiment Permanent” no inclou, entre altres, el manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’únic objectiu de realitzar per a l’empresa qualsevol altra activitat de caràcter auxiliar o preparatori. No obstant això, es considerarà que actua com a Establiment Permanent una persona o entitat (diferent d’un agent independent) que actuï per compte d’una empresa i tingui i exerceixi habitualment poders que la facultin per concloure contractes en nom de l’empresa.
Resulta determinant el que disposa la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (VEURE ENLLAÇ) , on es falla a favor de la interpretació dinàmica que va fer la Inspecció de Tributs sobre la filial espanyola d’un grup taiwanès, que tot i que l’objecte social de la mateixa era la prestació de serveis de màrqueting i auxiliars, un cop realitzat l’anàlisi de les funcions dutas a terme a Espanya es va detectar que la filial espanyola, a més de les funcions descrites anteriorment, també exercia les funcions d’un distribuïdor funcionalment complet amb capacitat plena per negociar en nom i per compte de la matriz taiwanesa, els contractes que eren ratificats per aquesta. (L’anàlisi realitzat per Inspecció de Tributs va incloure funcions dutas a terme a Espanya, declaracions de clients, equip humà).
En efecte, en aquesta sentència del TSJ de Catalunya trobem l’adaptació a les noves regles promulgades en l’Acció 7 del Projecte BEPS de l’OCDE, que afecten especialment les qüestions relatives a les activitats de caràcter preparatori o auxiliar (apartat 4) i a l’EP d’agència dependent (apartats 5 i 6).
“Agent dependent” es refereix a persona física o jurídica (per exemple, una filial) que actua per compte d’una empresa no resident amb capacitat per a concloure contractes. En relació amb la conducta de l’agent, no només hi haurà EP quan l’agent conclogui els contractes, sinó també quan jugui el paper principal conduent a la conclusió dels mateixos i l’actuació de l’empresa estrangera que els conclogui efectivament sigui poc rellevant, en el sentit que existeixi una aprovació rutinària, sense modificacions substancials, del treball desenvolupat per l’agent.
A Feliu som especialistes en Fiscalitat Internacional i podem donar-li suport en l’anàlisi de les seves filials i de la seva estratègia d’internacionalització.
