La nova llei pretén fomentar la transparència, ètica i responsabilitat en les empreses i organismes públics, promovent una cultura d’integritat i prevenció de la corrupció.
D’aquesta manera, es garanteix la protecció dels ciutadans que informen sobre vulneracions i infraccions normatives i actes de corrupció en l’àmbit laboral, professional i empresarial i, al seu torn, s’assegura la recerca d’aquestes denúncies.
La nova llei també estableix una sèrie de mesures de protecció i garanties per als denunciants que informin sobre aquesta mena de conductes i preveu sancions per a les entitats que incompleixin les seves obligacions en aquesta matèria.
- Quan s’ha d’aplicar la llei Whistleblowing?
Les empreses privades que tinguin entre 50 i 249 treballadors i els municipis que tinguin menys de 10.000 habitants tindran fins a l’1 de desembre de 2023 per a implementar el seu sistema de denúncies.
En canvi, la resta d’entitats estan obligades a implementar-lo abans de mitjan juny de 2023, aproximadament, comptant tres mesos des de l’entrada en vigor de la nova llei.
- Quines són les infraccions i actes de corrupció que vol combatre aquesta llei?
- L’incompliment de les normatives laborals i de seguretat social.
- La comissió de delictes fiscals o contra la Hisenda Pública.
- La comissió de delictes de corrupció, com la malversació de fons públics o el suborn.
- La vulneració dels drets humans i llibertats fonamentals en l’àmbit laboral.
- Quins són els drets que reconeix aquesta llei per a protegir els “informants”?
A totes les persones “informants” o denunciants de qualsevol infracció normativa o acte de corrupció, se’ls garanteix una sèrie de drets per a la seva protecció i per a evitar represàlies per aquesta denúncia:
- Dret a rebre informació sobre els procediments de protecció prevists per la llei, així com sobre els drets i garanties que els corresponen.
- Dret a rebre assessorament jurídic gratuït i especialitzat, tant abans com després de la comunicació de la infracció.
- Dret a la protecció de la seva identitat a través de mitjans que garanteixin la confidencialitat d’aquesta, excepte en els casos en què la seva revelació sigui necessària per a la protecció dels drets de defensa o dels interessos generals.
- Dret d’accés als mitjans necessaris per a poder dur a terme la denúncia de manera diligent i eficaç. És a dir, que les empreses i organismes públics comptin amb un sistema d’informació que permeti la recepció i gestió d’aquesta mena de denúncies, i que aquestes siguin tractades adequadament, investigar les denúncies rebudes i prendre mesures per a prevenir futures infraccions.
- Dret a la protecció contra represàlies sofertes per la comunicació de la infracció (com ara discriminació, un acomiadament, reducció de salari, assetjament laboral, entre altres) dutes a terme per part de l’empresa, l’administració o qualsevol altra entitat.
- Dret a ser informat sobre l’estat de les recerques.
- Dret a la restitució de possibles perjudicis soferts a conseqüència de la comunicació, incloent-hi la reparació del mal moral i material.
- Dret al fet que les empreses i organismes públics col·laborin amb les autoritats competents en la recerca de les denúncies rebudes.
- Quina relació té la llei amb la normativa de protecció de dades?
Tant la llei Whistleblowing com el RGPD es complementen, ja que en la nova llei 2/2023 s’estableixen una sèrie de mesures per a garantir la protecció de dades personals:
- La recepció i gestió de les denúncies ha de ser tractada amb la deguda confidencialitat, tant abans com després de la seva recepció, i la identitat dels denunciants ha d’estar protegida en tot moment.
- La recopilació i tractament de dades personals es realitzarà amb el consentiment explícit del denunciant, i aquestes dades només podran ser utilitzats per als fins específics de recerca i seguiment de la denúncia.
- S’haurà d’informar els denunciants sobre els seus drets en relació amb el tractament de les seves dades personals.
- Quines sancions pot tenir una organització per incomplir aquesta normativa?
La llei estableix sancions per a aquelles persones o entitats que incompleixin les seves disposicions, la qual cosa fa que el seu compliment sigui obligatori i el seu no compliment pot resultar en conseqüències legals i financeres, de caràcter administratiu o penal, depenent de la gravetat de la infracció.
Les sancions administratives poden ser imposades per la A.A.I. i les sancions penals poden ser imposades pels tribunals de justícia. Aquestes són algunes de les sancions que pot tenir una organització pública o privada:
- Multes
- Penes de presó
- La suspensió temporal o definitiva d’activitats
- La pèrdua d’ajudes o subvencions públiques
- L’obligació de restablir el dret vulnerat
- La realització de mesures correctives
A més, la llei estableix que qualsevol represàlia o discriminació contra els informants serà considerada com una infracció i serà sancionada amb una multa de fins a 300.000 euros. També s’estableix que els informants no podran ser sancionats per informar de bona fe sobre una possible infracció normativa o acte de corrupció.
És important destacar que la pròpia llei estableix mesures de protecció i no represàlies per als denunciants, cosa que significa que qualsevol sanció o mesura disciplinària que es prengui contra un denunciant a conseqüència de la seva denúncia serà considerada nul·la.
Si tens una empresa amb més de 50 treballadors has d’implementar el Canal de Denúncies. A Feliu Consultors l’assessorarem i l’informarem de com el pot afectar a la seva empresa la nova llei.
