El Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’ha pronunciat finalment sobre els terminis de prescripció per a reclamar despeses hipotecàries, adreçant les qüestions prejudicials formulades per la Sala Primera del Tribunal Suprem, l’Audiència Provincial de Barcelona i el Jutjat de Primera Instància 20 de Barcelona.
Sobre aquest extrem, val a dir que la regla general a l’ordenament civil espanyol estableix un termini de 5 anys per a exercir aquest tipus d’accions (article 1964 CC); mentre que la normativa catalana preveu un termini més ampli, de deu anys (article 121-20 CCCat). Tanmateix, i en relació amb les reclamacions de les despeses hipotecàries que es van imputar indegudament al consumidor, existien dubtes sobre el moment inicial a partir del qual començar a computar l’esmentat termini de cinc o deu anys. En concret, val a dir que l’Audiència Provincial de Barcelona identificava la data del pagament de les factures associades a les despeses hipotecàries com el moment inicial del còmput del termini prescriptiu per a la reclamació d’aquestes despeses.
A la pràctica, aquesta interpretació implicava la desestimació de totes aquelles reclamacions en què el préstec hipotecari s’havia constituït prèviament a la primera sentència del Tribunal Suprem que va declarar nul·la la clàusula de despeses hipotecàries, dictada l’any 2015, tot i que sentències posteriors, dictades l’any 2019 i 2020, van ser fins i tot més significatives a l’hora de definir l’abast i conseqüències del caràcter nul d’aquest tipus de clàusules.
Així les coses, el passat 25 de gener el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va resoldre sobre la qüestió de la prescripció amb una sentència que avala i protegeix el dret dels consumidors, en el sentit de declarar que el termini per a reclamar la devolució d’aquestes despeses només comença a computar-se des que el consumidor té coneixement del caràcter abusiu de la clàusula que imposa el seu pagament. A més a més, també s’estableix que dit coneixement no es pot inferir de l’existència de jurisprudència nacional al respecte, perquè els ciutadans no tenen el deure de conèixer-la i saber que els és aplicable el seu contingut. En canvi, es considera que el consumidor només coneix el caràcter abusiu de la imposició d’aquestes despeses una vegada el Jutge ha declarat la nul·litat de la clàusula que conté aquesta previsió en el seu cas concret, interpretació que ara per ara suposa el perllongament indefinit del termini per a reclamar.
En definitiva, aquesta sentència suposa una victòria pels consumidors, en tant que permet a tots aquells que van atorgar escriptures de préstec hipotecari abans del 2019 (any en què va entrar en vigor la Llei 5/2019, coneguda com a Llei Hipotecària, que ja regula de manera expressa la distribució de les despeses entre el consumidor i l’entitat bancària) reclamar la devolució de la totalitat de despeses de Registre, taxació de l’immoble i gestoria, així com la meitat de les despeses notarials, independentment de la data de pagament d’aquestes factures i de l’existència de jurisprudència al respecte.