El TEAC recorda que el nombre de dies no és l’únic criteri per determinar la residència fiscal
Molts contribuents creuen que passar menys de 183 dies l’any a Espanya i obtenir un certificat de residència fiscal d’un altre país és suficient per deixar de ser residents fiscals a Espanya. No obstant això, una recent resolució del Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) deixa clar que la realitat és molt més complexa.
En la resolució RG 10390/2022, de 19 de febrer de 2026, el TEAC analitza el cas d’una contribuent estrangera que, després de quedar vídua i traslladar formalment el seu domicili fiscal a un altre Estat de la Unió Europea, acreditava passar menys de 183 dies anuals a Espanya (178 dies el 2016 i 177 dies el 2017). Malgrat això, el Tribunal conclou que continuava sent resident fiscal a Espanya, confirmant una liquidació tributària superior als 645.000 euros i una sanció de més de 414.000 euros.
La residència fiscal no depèn només dels 183 dies
La Llei de l’IRPF, en el seu article 9.1.b), estableix un segon criteri, independent del temps de permanència. Una persona també és considerada resident fiscal a Espanya quan hi té el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, de manera directa o indirecta.
En aquest cas, el TEAC considera que aquest requisit es complia de forma clara.
La contribuent havia destinat els diners obtinguts per la venda de la col·lecció d’art heretada del seu marit a consolidar un important patrimoni i activitat econòmica a Espanya, format per:
- Vuit immobles.
- Dues societats dedicades al lloguer turístic i la restauració.
- Préstecs a aquestes societats per valor d’1.050.000 euros.
- Comptes bancaris amb saldos superiors als 350.000 euros.
- Cinc vehicles.
- Alta al RETA.
- Set pòlisses d’assegurança.
A més, tota la gestió del seu patrimoni es desenvolupava des d’Espanya: assessors, gestors, veterinari, taller mecànic i altres serveis habituals.
El valor del patrimoni no és l’únic factor determinant
La defensa de la contribuent es basava en el fet que conservava en un altre país una col·lecció d’art valorada en més de sis milions d’euros, superior al valor del seu patrimoni a Espanya.
Tanmateix, el TEAC, aplicant la doctrina fixada pel Tribunal Suprem (Sentència de 8 de juliol de 2024), recorda que la determinació del nucli principal d’interessos econòmics exigeix una valoració global. No només s’ha d’analitzar el valor dels béns, sinó també:
- On es troben.
- Com es gestionen.
- Quins rendiments generen.
- Quin pes tenen dins de l’activitat econòmica del contribuent.
En aquest sentit, el Tribunal considera que els immobles destinats a activitats econòmiques a Espanya, que generaven ingressos recurrents i eren gestionats des del territori espanyol, tenien un pes molt superior al d’una col·lecció d’art que, a més, presentava importants mancances documentals.
Entre altres aspectes, la col·lecció:
- No constava declarada a l’Impost sobre Successions.
- No estava assegurada.
- La seva ubicació no quedava acreditada.
- La seva valoració provenia únicament d’un informe privat que advertia expressament que les valoracions eren simples opinions.
També preval Espanya en el conflicte de doble residència fiscal
Com que la contribuent aportava un certificat oficial de residència fiscal emès per un altre Estat, el TEAC també analitza les regles del Conveni per evitar la doble imposició.
La conclusió torna a ser favorable a Espanya, ja que el seu centre d’interessos vitals continuava situat aquí.
Segons la resolució, la contribuent passava prop de la meitat de l’any a Espanya, mentre que al país on afirmava residir no arribava al 20% del temps. Igualment, les seves relacions personals i professionals conegudes (metges, amistats, assessorament, veterinari, etc.) també es trobaven a Espanya.
El TEAC confirma la sanció tributària
La resolució també avala la sanció imposada per Hisenda.
El Tribunal considera que mantenir-se de manera sistemàtica molt a prop del límit dels 183 dies, invertir a Espanya la pràctica totalitat del patrimoni disponible i ometre informació rellevant davant l’Agència Tributària no constitueixen una interpretació raonable de la normativa, sinó una actuació orientada a obtenir un estalvi fiscal conscient.
Què has de tenir en compte abans de canviar la residència fiscal?
Aquesta resolució posa de manifest que un canvi de residència fiscal requereix una planificació rigorosa.
No n’hi ha prou amb reduir els dies de permanència a Espanya o obtenir un certificat de residència fiscal d’un altre país. Si el teu patrimoni principal, les fonts d’ingressos, les societats o l’activitat econòmica continuen vinculats a Espanya, l’Agència Tributària pot considerar que continues sent resident fiscal espanyol, amb les conseqüències fiscals i sancionadores que això comporta.
Feliu Consultors t’ajuda a planificar el teu canvi de residència fiscal
A Feliu Consultors assessorem particulars, directius, empresaris i inversors en tots els aspectes relacionats amb la planificació internacional, la residència fiscal, els procediments d’inspecció tributària i l’acreditació davant l’Agència Tributària.
Si estàs valorant un canvi de residència fiscal o tens dubtes sobre la teva situació, el nostre equip t’ajudarà a analitzar-la i planificar-la amb totes les garanties jurídiques abans que ho faci Hisenda.