Amb l’entrada en vigor de la Llei 2/2025, de 29 d’abril s’acaba l’extinció automàtica del contracte de treball per incapacitat permanent. La reforma, que modifica l’Estatut dels Treballadors i la Llei General de la Seguretat Social, introdueix un nou enfocament que prioritza l’adaptació i la reubicació de la persona treballadora abans de procedir a un possible acomiadament.
Fins ara, l’article 49.1.e) de l’Estatut dels Treballadors permetia l’extinció immediata del contracte quan es reconeixia al treballador una incapacitat permanent en grau total, absoluta o de gran invalidesa. Amb la nova normativa, aquesta possibilitat desapareix i les empreses queden obligades a realitzar ajustos raonables al lloc de treball o oferir una reubicació adequada a la persona treballadora afectada per la incapacitat permanent.
La nova normativa reconeix el dret del treballador a decidir. Un cop reconeguda la seva situació d’incapacitat permanent, disposarà de deu dies naturals per manifestar per escrit la seva continuïtat a l’empresa.
Si el treballador decideix continuar a l’empresa, l’empresa tindrà tres mesos per fer les adaptacions necessàries o proposar una reubicació compatible amb el perfil professional del treballador i la seva nova situació funcional.
Durant aquest període, el treballador podrà continuar percebent el subsidi per incapacitat temporal, garantint així la protecció social mentre es resol la seva situació laboral.
Aquesta reforma s’alinea amb la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE C-631/22, de 18 de gener de 2024), que va remarcar l’obligació de les empreses d’intentar implementar ajustos raonables abans d’extingir el contracte d’una persona treballadora que ha sigut declarada en situació d’incapacitat permanent total.
Així mateix, l’acomiadament només serà vàlid si aquests ajustos no són possibles o suposen una càrrega excessiva demostrable per a l’empresa.
Què s’entén per ajustos raonables?
Amb l’entrada en vigor de la Llei 2/2025, les empreses tenen l’obligació de garantir el dret al treball de les persones amb discapacitat, fins i tot quan aquesta es reconegui després de l’inici de la relació laboral.Per això, la normativa específica què s’entén per “ajustos raonables” i quan una mesura pot considerar-se una càrrega excessiva per a l’empresa.
Segons el Reial decret legislatiu 1/2013, els ajustos raonables són aquelles modificacions o adaptacions necessàries i adequades en l’entorn físic, social o actitudinal de l’empresa, destinades a facilitar que les persones amb discapacitat puguin accedir, mantenir i desenvolupar la seva activitat professional en condicions d’igualtat.
Entre aquestes mesures s’hi inclouen:
- Adaptació de les instal·lacions i equipaments de treball.
- Modificació de les pautes de treball.
- Reassignació de funcions.
- Provisió de formació adequada.
L’article 40.2 de la mateixa norma estableix que les empreses estan obligades a aplicar aquestes mesures, sempre que no suposin una càrrega desproporcionada o indeguda per a l’empresari.
Quan es considera que l’adaptació és una càrrega excessiva per l’empresa?
Per determinar la càrrega excessiva d’una empresa es tenen en compte factors com la seva mida, recursos econòmics, volum de negoci i l’existència d’ajuts públics.
Així mateix, per a les empreses amb menys de 25 treballadors es considerarà que existeix una càrrega excessiva si el cost d’adaptació supera determinats límits: la indemnització per acomiadament objectiu del treballador o sis mesos de salari del treballador afectat per la incapacitat permanent.
Disposem d’un departament laboral especialitzat que pot assessorar-vos en l’aplicació d’aquesta nova normativa i ajudar-vos a complir amb les obligacions legals, tot garantint la millor solució per a l’empresa i per al treballador. No dubteu a contactar amb nosaltres.