El realisme creixent dels ciutadans respecte de les possibilitats d’èxit del matrimoni – recordem que aproximadament sis de cada deu casaments acaben en divorci- ha fet augmentar l’interès general per la figura del “prenup“, la signatura dels quals és un costum popularitzada en molts altres països.
Però, què és exactament un “prenup”?
Aquest terme prové de l’expressió anglesa “prenuptial agreement“, és a dir, acord prematrimonial; i es refereix a un document legal de tipus contractual que subscriuen de mutu acord aquells que estan a punt de contraure matrimoni, amb la finalitat de regular un ampli ventall d’aspectes de la vida econòmica i patrimonial dels futurs cònjuges.
Tot i la seva utilitat a l’hora de preveure els conflictes que poden derivar-se d’una hipotètica separació, i anticipar solucions consensuades a aquests, cal tenir en compte que la normativa catalana no permet qualsevol mena de pacte prematrimonial, i per tal que siguin considerats vàlids han de donar-se una sèrie de requisits establerts per l’article 231-20 del Codi Civil de Catalunya.
Concretament, aquest tipus de pactes només són vàlids si es firmen abans dels 30 dies previs a la data del casament i caduquen si aquest no s’arriba a celebrar en el termini màxim d’un any. A més, qualsevol pacte en previsió de la ruptura que resulti perjudicial per un dels cònjuges pot esdevenir invàlid si es demostra que existeixen circumstàncies que no es podien preveure en el moment que es van atorgar.
I què passa a la resta de l’estat espanyol?
Contràriament a la normativa catalana, l’ordenament no contempla de manera expressa els pactes prematrimonials; però el principi de llibertat contractual permet que es puguin firmar dits acords a condició que no siguin contraris a la Llei, a la moral i a l’ordre públic. Altrament, també s’ha de tenir en compte l’interès superior del menor, que és el principi que ha de regir totes aquelles decisions que el puguin afectar.
Tanmateix, la manca de legislació al respecte preocupa als agents jurídics, que reclamen un marc regulador per brindar més seguretat jurídica a aquest tipus de pràctiques, tal com ja s’ha fet en altres països. A tall d’exemple, als Estats Units es permet una llibertat quasi total a l’hora de redactar-los, tot i existeixen limitacions relacionades amb els fills; mentre que a Itàlia els acords prematrimonials es troben prohibits, tal com passava al Regne Unit fins a l’any 2010, quan es van començar a permetre, tot i que els tribunals tenen l’última paraula respecte a la seva validesa. És per això que cada vegada són més veus les que reclamen una legislació clara i específica sobre els pactes prematrimonials que permeti als ciutadans preveure com afrontar l’extinció de la relació matrimonial, en cas que arribi a produir-se.
Estàs pensant a fer un acord prematrimonial? Amb l’increment de l’interès en aquests acords, és crucial comptar amb el suport adequat. El nostre equip especialitzat pot proporcionar-te l’orientació legal necessària, ja sigui per entendre la normativa a Catalunya o en altres parts d’Espanya. Contacta amb nosaltres.